dijous, 11 d’agost de 2022

Volta al Mont Blanc (Alps, del 3 a l'11 d'agost)

En primer lloc van ser els arbres els que ens van cridar l'atenció. Des de la primera pujada i al llarg de tot el recoregut ens van acompanyar i proveir d'agradable ombra. En les parts més baixes els aurons  (Acer campestre) es convinaven amb dues espècies del génere de la servera: Moixera de guilla i Moixera vera (també coneguda com pomera borda) i els bedolls (Betula alba).

Sorbus acuparia                                                                                                                                                                                                         Sorbus aria

Auró blanc o arrugat (Acer campestre)

De la família dels pins (Pinaceae), a més d'algún abet (Abies alba), vam vore l'abundant pícea europea, que és l'arbre de nadal original ( Picea abies), i a major alçaria el làrix europeu mélèze en francés (Laris decidua) i agún exemplar aïllat de l'únic pi europeu de cinc acícules  Pinus cembra

   Pícea           
                                                                                                                                i Làrix


                                                             Làrix


Pi cembra



També els arbustos ens van cridar l'atenció al llarg de molts recorreguts, entre ells podem destacar  Cicerbita alpina

Rododendron ferruginosum



Naviu (Vaccinium myrtillus)


Rubus idaeus (gerd)
 












De flors ja n'hi havia relativament poques, degut a l'avançat de l'estiu i la sequera que pateix la zona, tot i això encar varem vore prou espècies, algunes molt abundants i altres més escases, entre altres podem destacar les següents:

Epilobium angustifolium
                                                                                                             Parnasia pallustris







Trifolium alpinum

Centaurea uniflora 

Cirsiun spinosissimum


Crepis aurea




Tres de la família GentianaceaeGentiana asclepiadea












Gentianopsis ciliata

Gentianella campestris

Lotus alpinus

                                                                                                         Silene acaulis

Soldanella alpina

Euriophorum angustifolium


Sedum anacampseros

Polygonum viviparum


divendres, 22 de juliol de 2022

Parc Natural Lago de Sanabria (del 14 al 22 de juliol)

Entre les múltiples flors observades  (linàries, epilobi, prunel·la, orquídies...),






 hi ha dues d'especial interés: una didalera i una genciana. Digitalis thapsi és una didalera endèmica de l'oest de la Península Ibèrica.

 Les didaleres són altament tòxiques (mortals), però amb dosis adequades s'han utilitzat contra enfermetats cardiaques. 

L'altra és la Gentiana lutea var. aurantiaca. Aquesta flor és groga, com el seu nom indica -lutea-, però a l'extrem occidental de la Cordillera Cantàbrica es donen plantes anb la corol·la taronja. Les arrels tenen propietats medicinals i en l'Edat Mija era usada com antídot contra alguns verins.

Quant als arbres es van poder veure grans teixos i castanyers,











i un altre més petit, la moixera de guilla (Sorbus aucuparia)  o serval de los cazadores en castellà. Ací podem observar els fruits i les fulles, que a la tardor li donaran un dels seus colors més bonics. Els fruits són pometes (amb aspecte de baia), són un poc tóxics en cru, rics en vitamina C i amb diverses propietats medicinals.

Text: Pepe Valverde.
Fotos: Manuel Rubio Marco.



 





diumenge, 26 de juny de 2022

Voltants de Terol

 El primer dia vam recòrrer les terres roges, on les sabines eren l'espècie més destacada.


Centaures, cardellets i algún clavell donaven color a les vores dels camins.



El segon dia varem caminar vora el riu i la vegetació va canviar considerablement. Els xops (Populus nigra), l'évol (Sambucus edulis) o les correjoles (Calistegia sepium) en són un exemple.

Évol, conegut en castellà com sauquillo, per ser del
mateix gènere del saüc.
Campanetes de la Mare de Deu, o corejola blanca, gran o mascle,
 entre els molts noms que té aquesta planta trepadora.

El tercer dia vam anar a buscar la font d'on es va dur l'aigua a la ciutat. Les plantes eren més escases i similars a les del primer dia. Cal destacat l'abundància de Gypsophila struthium, coneguda en castellà com albada, creix en terrenis calcàris, incloent el guix (gypsum en llatí, d'on prové el nom d'aquest gènere).








diumenge, 12 de juny de 2022

El bosc mediterrani (El Castillo de Villamalefa)

 L'excursió va discòrrer per terreny dominat pels pins, el més abundant el pi marítim, seguit d'algun grup de pinastres i  algun exemplar de pi roig. Les carrasques, algunes de les quals eren ben grans, van ser les altres protagonistes del paisatge. Altres arbres, com algun roure, oms o cirerers, i sobre tot un grup d'aurons donaren diversitat a la marxa.

Els arbustos com ara els rosers o el li blanc també van ser protagonistes, destacant un sanguinyol (flors blanques i fruits negres, ara encara verds) en la senda flanquejada per aurons que ens va portar de tornada al poble.   


Cornus sanguinea
 

 

 

 

 

 

Ja des de l'inici de l'excursió les Gramínies es van fer visibles i ens van acompanyar durant tot el recorregut.



 

 

 

 

 

 

 

 

També al principi vam vore un parell de Pterydophyta: falgueres com Asplenium onopteris (Adiantus nigrum).

Quant a les flors, predominava el groc, un gran exemplar de Andryala integrifolia

 

 

 

 

 

 

 

 

i la dominant Santolina chamaecyparissus


Altres flors van ser les orquídies, de les quals vam veure dues espècies, Cephalanthera rubra i Limodorum abortibum, que ja estan citades en aquest blog.

Com a novetat tenim la Silene mellifera (Caryophyllaceae).