dissabte, 18 de desembre de 2021

Benassal

 Eixint del poble ens vam trobar amb els avellaners, un conreu molt afamat a Benassal. Els fruits i les fulles ja perduts encara es poden veure pel terra.

Els roures i les carrasques són els arbres que vam veure al llarg de bona part del recorregut, especialment al Rivet, on hi ha exemplars ben grans. Les carrasques conserven les seues fulles verdes durant l'hivern, però els roures les deixen marcir i ací ja les jan perdut quasi totes.



Al punt més alt del nostre recorregut, a l'ermita de Sant Cristòfol, alguns arbustos de Cotoneaster coriaceus donaven un to nadalenc amb els seus colors.



dissabte, 11 de desembre de 2021

Agulles de Santa Àgueda

 Poques flors queden ja en les nostres muntanyes, però els arbres i arbusts ens mostren els seus fruits que també són molt interessants.

Al pla del Salandó vam veure restes dels conreus, oliveres, garroferes i magraners. Però l'arbre que va predominar en tot el recorregut va ser el pinastre o pi rodeno (Pinus pinaster), a més d'alguna carrasca i sureres.


 

Un arbust prou abundant a la zona és l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia). Els seus fruits es fan negres quan estan més madurs.






dissabte, 27 de novembre de 2021

Alcúdia de Veo

Entre Alcúdia i Aín, l'estepa blanca era la planta més cridanera, així com algun matapoll que solia utilitzar-se pels agricultors com insecticida natural.

Ja queden pocs bolets, pero la Lepista nuda o Clitocybe nuda, coneguda popularment com  pimpinella morada ens va oferir la seua bonica coloració.

Ja al poble d'Aín vam observar grans exemplars de lledoners.

A l'eixida de Veo, quan anavem a enfilar el camí del Calvari ens va despedir una mata de malves molt florida (Lavatera cretica).

Mes endavant vam començar a veure les sureres, que tan importants han sigut en aquesta serra. Algunes fulles mostraven les agalles produïdes per un petit dípter, un mosquitet que pon uns 150 ous cadascú.

A les vores dels camins encara  hi havia algunes flors que donaven color al paisatge, però la tardor és més temps de fruits, com els del Cantueso o cap d'ase ( Lavandula stoechas) i l'estepa negra Cistus monspeliensis


El romaní (Salvia rosmarinus) tampoc tenia flors, excepte algunes residuals.

 

Ja finalitzant la ruta, junt als murs de les abandonades construccions del Jinquer vam veure alguns exemplars d'aquesta petita composta, Phagnalon saxatile, conegut com ullastre de frare.




diumenge, 21 de novembre de 2021

Rubielos de Mora

 Només eixir del poble un jove exemplar d'om ens va donar la benvinguda amb els seus colors tardorencs. Les fulles són característiques, asimétriques al peciol.

Tot el recorregut per les moles properes al poble estava tapissat pel verd de les carrasques i els pins, (roig i pinastre) amb taques grogues i marrons dels roures Quercus faginea.



 El toc especial de color ens el van donar uns petits clavells (Dianthus sp.) a la vora del camí.

 En les parts superiors dominaven les sabines.


Prop dels massos i les fonts varem veure nombroses bases, am joncs i boga (Typha sp.)

Ja tornant cap al poble, i a la vora de rius i rierols creixien els xops i els àlbers, ja pràcticament sense fulles.

Populus alba





 
 
 





dimarts, 2 de novembre de 2021

El Montseny i el Montnegre (pont de Totsants)

 A l'iniciar la primera ruta, per les faldes del Matagalls ens va acompanyar durant tota la pujada el seneci i la ginesta d'escombres. El pimer amb abundants flors i la segona ja amb els fruits. Al seneci se li atribueixen propietats cicatritzants, l'altra planta s'ha utilitzat com a aïllant en la construcció i per a fer graneres.

Senecio adonidifolius

Cytisus scoparius

Més endavant ja vam entrar en una fageda, amb algún aurò i castanyers cap al final. No van faltar algunes espècies del génere Campanula ni alguns bolets.

                             Armillaria mellea
Els bolets no són plantes però sí objecte d'estudi de la botànica.   La seua relació amb el regne vegetal és molt estreta i variada, i és per
això que hem decidit inclourels en aques blog.
 L'armillaria de color mel és un patògen que parasita arbres com el faig o el 
castanyer entre altres, podent arribar a causar-los la mort. 
E
Castanyer de les nou branques (Viladrau).

El segon dia varem començar veient unes magnífiques sequoies plantades a Santa Fé. Només començar a caminar, els faigs ens van tornar a deleitar amb els seus colors. Després de pujar a les Agudes i al Turò de l'Home vam observar que el bosc de faig alternava amb algúns rodals d'avets.

Ja al tercer dia, a l'iniciar l'excursió al Montnegre vam començar a caminar acompanyars per les sureres. més endavant els colors de la tardor van tornar a envoltar-nos, amb roures, avellaners i algún cirerer, però l'estrella va tornar a ser el castanyer, amb les seues fulles canviant de color i els seus fruits escampats pel terra.

Castanea sativa
Quercus petraea

Prunus avium

Ja al final, les campanes i les compostes van tornar a donar els seus colors a les vores dels camins.




La bruguerola (Calluna vulgaris) va donar un toc de color diferent per acabar la marxa.






dilluns, 4 d’octubre de 2021

Arcos de las Salinas - Pic del Buitre

L'aire va estar aromatitzat des del principi per l'hissop, molt més abundant i florit que en l'excursió anterior, també podien contribuir la salvia i l'espigol encara que ja sense flors a hores d'ara. 



Durant aquesta excursió alternavem zones humides amb altres de ben seques. Només eixir del poble, en una de les primeres vam trobar entre els juncs aquesta composta, Galatella linosyris.


Ja pujant, en les zones mes seques abundava l'herba poma (Odontites viscosus)


En arribar a le cotes més alte vam observar diverses mates del geraniet de Cavanilles, o de Penyagolosa ( Erodium celtibericum) acompanyat per una bonica i diminuta umbel·lifera.


Després de descendre vam tornar a trobar aigua, caminant vora el riu Arcos vam vore alguns arbusts d'olivereta (Ligustrum vulgare), no amb les seues boniques flors blanques sino amb els seus fruits ja madurs

Ja a tocar del poble, però encara vora riu un altra denteguera amb les seues petites flors: Odontites vernus. Encara que el seu nom indica primavera, també està florit durant l'estiu i principi de tardor.