dissabte, 28 de gener de 2023

Els Torrons al Dessert de les Palmes 2023

 L'abundant vegetació del Desert encara estava amb el seu aspecte més hivernal. Els arbres eren pins d'alep a l'inici de la ruta, només amb alguns de pinyoners (Pinus pinea) a l'altura de la mina de l'Algepsar i a la font de la Salut. Els pinastres van aparèixer al final, quan vam entrar en un terreny més àcid.

Llentiscles, càdecs, coscoll i estepes ens van acompanyar al llarg de tot el recorregut; en llocs més humits varem veure algun junc i lligabosc (Smillax aspera)  amb els seus fruits encara molt endarrerits.



dissabte, 14 de gener de 2023

4 pics: Batalla, Bellota, Penya Blanca i Cerro Gordo

 Les senderes van discórrer entre sureres i pinastres, amb algun ametller ja florit. Els arbustos de romaní i d'estepes també oferien les seues flors, sent les de l'estepa blanca les primeres del seu gènere. Algunes compostes i capblancs eren les que donaven color arran de terra.

Baixant del pic Batalla o Ben Alí, ens van sorprendre algunes mates d'astràgal Astragalus monspessulanus.



dissabte, 17 de desembre de 2022

La Serra d'en Galceran - Rosildos (dinar de Nadal)

 Els arbres més singulars eren les carrasques (Quercus ilex subsp. rotundifolia) i el roure valencià.

Les flors del bruc d'ivern, en quant als arbusts, i pel terra els cap blancs i la calèndula donaven tocs de color. 

Tambè els abundants fruits de les savines eren atractius.

Els fruits de l'esparraguera (Asparagus acutifolius) ja estaven molt passats però encara n'hi avia un de verd.

Ja prop de Rosildos el blet de paret (Chenopodium murale) també havia perdut la flor i ens mostrava els seus fruits.



diumenge, 4 de desembre de 2022

Travessa de les Agulles de Santa Àgueda

 La vegetació a la zona de les Agulles és molt abundant i variada. Arborços, llentiscles i lligabosc es el que més ens va cridar l'atenció al pujar. També un bonic bosquet de sureres i un altre de carrasques als dos extrems de la carena, puntejats per pinastres. De flors n'hi ha poques en aquests dates però un solitari llicsó (Sonchus tenerrimus) donava color al cim de l'Agullot.

Ja baixant, i a mig camí de l'empinada senda que vam triar, uns preciosos exemplars de margallons (Chamaerops humilis) ens mostraven els seus fruits, coneguts com dàtils de gos, ja un poc passats.



dissabte, 26 de novembre de 2022

La Pobla de Benifassà - Castell de Cabres

 El bosc era de pins (roig i negral) i carrasques, també alguns roures. Els tocs de color eren aportats pels aurons (Acer granatense), alguns d'ells encara mol endarrerits.

Els arbustos més representatius eren les savines, els ginebres i els càdecs. Aquest dos últims els podem diferenciar per el número de bandes en les fulles i el color dels fruits, però també ens va cridar l'atenció el color i densitat de les seues fulles en alguns exemplars. En un punt n'hi havia dos junts: Juniperus oxycedrus (càdec) a l'esquerra i Juniperus communis a la dreta.




diumenge, 20 de novembre de 2022

Fortanete

 El primer dia la vegetació predominant estava composta per pi roig, savina xaparra i ginebre; Pinus silvestris, Juniperus sabina i Juniperus comunis respectivament.




 

 

 

 

 I en les roques alguna falguera

per terra molt pocs bolets, destacant aquestes dues espècies copròfiles.



El segon dia, en el camí de Villarroya a Fortanete varem tindre més color de tardor, amb xops, salzes i sobre tot els corners, molt abundants i amb un groc quasi lluminòs.



També algún que altre bolet

I a l'arribar de nou al poble, agafada a la paret, aquest exemplar de gossets o conillets, que sembla ser Antirrhinum latifolium, probablement naturalitzada, ja que no és pròpia d'aquestes latituds sinó de llocs més al nord.


 

diumenge, 6 de novembre de 2022

IX Marxa solidària amb Amnistia Internacional: Santa Magdalena de Polpis-Peníscola

 

 La tardor es deixava veure en l'aspecte dels arbres a l'inici de la marxa, com aquest Ficus carica encara amb totes les fulles.

  Per dalt de la serra la flor més abundant era la petorrera o bruc d'hivern (Erica multiflora), el romer i de tant en tant alguna sabotitja, però l'arbre més singular estava al castell de Polpis, el garrofer pudent (Anagyris foetida), i encara que ja està citat en aquest blog en dues ocasions, ara el vam vore amb les flors encara amb xicotets capolls i amb un exercit d'erugues menjant-se les seues pudentes i tóxiques fulles.