diumenge, 6 de novembre de 2022

IX Marxa solidària amb Amnistia Internacional: Santa Magdalena de Polpis-Peníscola

 

 La tardor es deixava veure en l'aspecte dels arbres a l'inici de la marxa, com aquest Ficus carica encara amb totes les fulles.

  Per dalt de la serra la flor més abundant era la petorrera o bruc d'hivern (Erica multiflora), el romer i de tant en tant alguna sabotitja, però l'arbre més singular estava al castell de Polpis, el garrofer pudent (Anagyris foetida), i encara que ja està citat en aquest blog en dues ocasions, ara el vam vore amb les flors encara amb xicotets capolls i amb un exercit d'erugues menjant-se les seues pudentes i tóxiques fulles.



 

diumenge, 23 d’octubre de 2022

GR8 tram 8: Aiguaviva, Pena-Roja, Fondespatla

 A més dels arbres que j començaven a lluir els seus colors tardorencs, algunes gramínies també ens van cridar l'atenció, concretament un grup de Bromus erectus amb les seues flors penjant.

 




 

 Més endavant, i en un lloc que conservava aigua, una mata de Mentha aquatica ens va obsequiar amb les seues flors.

La tardor és temps de fruits i llavors, entre ells els del romaní bord o esteperola (Cistus clusii)




diumenge, 9 d’octubre de 2022

Sierra Martés-Hoces del Cabriel-Requena

 Les carrasques


van ser els primers arbres que vam vore, però els boscos eren predominantment de pi blanc. En les parts més altes de la serra un únic espinal blanc i un també solitari roure i al final de la carena, ja al pic Ñoño, un grup de pinastres. En aquesta última zona també ens van cridar l'atenció algunes mates de Linaria repens.


 

 

 

 

 

 

 

 Les flors eren escases, preò tant en la pujada com al descens de la serra vam observar algunes destacant les labiades, i entre elles l'endemisme valencià Thymus piperella o pebrella, tan apreciada en la cuina d'alguns pobles.


Als voltants dels rius el senill i algun xop eren els que destacaven, i una sobre el  riu Cabriol ben abundant: l'espart (Stipa tenacissima).
A la ciutat de Requena un exemplar de Broussonetia papyrifera, coneguda com a morera de paper, mora turca o xinesa, adornava una plaça.



dijous, 11 d’agost de 2022

Volta al Mont Blanc (Alps, del 3 a l'11 d'agost)

En primer lloc van ser els arbres els que ens van cridar l'atenció. Des de la primera pujada i al llarg de tot el recoregut ens van acompanyar i proveir d'agradable ombra. En les parts més baixes els aurons  (Acer campestre) es convinaven amb dues espècies del génere de la servera: Moixera de guilla i Moixera vera (també coneguda com pomera borda) i els bedolls (Betula alba).

Sorbus acuparia                                                                                                                                                                                                         Sorbus aria

Auró blanc o arrugat (Acer campestre)

De la família dels pins (Pinaceae), a més d'algún abet (Abies alba), vam vore l'abundant pícea europea, que és l'arbre de nadal original ( Picea abies), i a major alçaria el làrix europeu mélèze en francés (Laris decidua) i agún exemplar aïllat de l'únic pi europeu de cinc acícules  Pinus cembra

   Pícea           
                                                                                                                                i Làrix


                                                             Làrix


Pi cembra



També els arbustos ens van cridar l'atenció al llarg de molts recorreguts, entre ells podem destacar  Cicerbita alpina

Rododendron ferruginosum



Naviu (Vaccinium myrtillus)


Rubus idaeus (gerd)
 












De flors ja n'hi havia relativament poques, degut a l'avançat de l'estiu i la sequera que pateix la zona, tot i això encar varem vore prou espècies, algunes molt abundants i altres més escases, entre altres podem destacar les següents:

Epilobium angustifolium
                                                                                                             Parnasia pallustris







Trifolium alpinum

Centaurea uniflora 

Cirsiun spinosissimum


Crepis aurea




Tres de la família GentianaceaeGentiana asclepiadea












Gentianopsis ciliata

Gentianella campestris

Lotus alpinus

                                                                                                         Silene acaulis

Soldanella alpina

Euriophorum angustifolium


Sedum anacampseros

Polygonum viviparum


divendres, 22 de juliol de 2022

Parc Natural Lago de Sanabria (del 14 al 22 de juliol)

Entre les múltiples flors observades  (linàries, epilobi, prunel·la, orquídies...),






 hi ha dues d'especial interés: una didalera i una genciana. Digitalis thapsi és una didalera endèmica de l'oest de la Península Ibèrica.

 Les didaleres són altament tòxiques (mortals), però amb dosis adequades s'han utilitzat contra enfermetats cardiaques. 

L'altra és la Gentiana lutea var. aurantiaca. Aquesta flor és groga, com el seu nom indica -lutea-, però a l'extrem occidental de la Cordillera Cantàbrica es donen plantes anb la corol·la taronja. Les arrels tenen propietats medicinals i en l'Edat Mija era usada com antídot contra alguns verins.

Quant als arbres es van poder veure grans teixos i castanyers,











i un altre més petit, la moixera de guilla (Sorbus aucuparia)  o serval de los cazadores en castellà. Ací podem observar els fruits i les fulles, que a la tardor li donaran un dels seus colors més bonics. Els fruits són pometes (amb aspecte de baia), són un poc tóxics en cru, rics en vitamina C i amb diverses propietats medicinals.

Text: Pepe Valverde.
Fotos: Manuel Rubio Marco.