diumenge, 22 de febrer del 2015

Alcalà de Xivert - La Salzadella (21/02/2015)

Carex humilis
Jonça de mont fina
Les Talaies d'Alcalà, 21/02/2015
Foto: Juan Llamas
Es tracta d'una espècie de jonc d'escasa alçària que podem trobar en llocs secs i rocosos. Carex humilis es pareix molt a C. halleriana, també present a les nostres terres.

Narcissus assoanus
Almesquí
Mas de Codes, 21/02/2015
Foto: Juan Llamas
Espècie de la família de les amarillidàcies, batejada  en honor de l'il·lustre ciectífic saragossà Ignacio Jordán Claudio de Asso y del Rio.

dilluns, 16 de febrer del 2015

La Flama de la Llengua al Tossal del Rei (15/02/2015)

Buxus sempervirens
Boix
Fredes 15/02/2015
Foto; Guillem Palomo
La coloració ataronjada de les fulles es produïx pels pigments carotenoides, visibles ara per la disminució de la clorofil·la en el període hivernal.

diumenge, 8 de febrer del 2015

INTERCOMARCAL: antics camins de Llucena

Vinca difformis
Vincapervinca
Molí del Ros 08/02/2015
Foto: Pepe Valverde
Al País Valencià tenim dues espècies d'aquest génere, Vinca major i Vinca difformis, que es diferencien en que en la primera les vores de les fulles i les dents del calze tenen cilis i en l'altra no.

Carlina hispanica
Card cigrell
Mas de Mentirola 08/02/2015
Foto: Pepe Valverde


Veronica persica
Borrissol pelut
Mas de Bartoll 08/02/2015
Foto: Pepe Valverde

dissabte, 31 de gener del 2015

56a. Pujada a peu a Penyagolosa. 29-30-31/01/2015

Salvia verbenaca
Tàrrec comú
Sant Miquel de les Torrocelles 30/01/2015
Foto: Pepe Valverde

Erica multiflora
Bruc d'hivern
Lloma Bernat 30/01/2015
Foto: Pepe Valverde

dissabte, 24 de gener del 2015

Excursió dels Torrons al Desert de les Palmes, 24/01/2015

Platycapnos tenuiloba subsp. tenuiloba.
Herba dels innocents.
Camí de Raca, Borriol, 24/01/2015.
Foto: Guillem Palomo.

A l'inici de l'excursió ens varem trobar amb aquestes boniques floretes. Encara que l'espècie ja està al nostre blog en la seua primera entrada, hem volgut ficar una foto de més qualitat i detall de la inflorescència.
Al País Valencià tenim dues espècies d'aquest gènere de la família de les Papaveràcies (com les roselles). Les flors són paregudes encara que un poc més grans en Platycapnos tenuiloba, difereixen també en la forma de la inflorescència que en P. tenuiloba és cilíndrica i en P. spicata és globosa.


Més tard, just abans d'anar a dinar vam  visitar una raresa botànica que tenim al Desert de les Palmes. Es tracta del roure coutinhoi (pronunciat coutinyoi), que és un híbrid fixat de roure pènol i roure valencià. Com que el roure pènol (Quercus robur) és una espècie eurosiberiana resulta extrany veure-la tan al sud. A Castelló n'han sobreviscut després de l'última glaciació refugiats en alguns barranquets on tenen més fresca i humitat.
Quercus x coutinhoi
Roure coutinhoi.
Prop del mas del Puro, 24/01/2014.
Fotos Pepe Valverde.



Havent dinat vam baixar pel barranc de l'Aigua,  on vam trobar alguns exemplars de l'altra espècie de roure que tenim al Desert, el roure valencià. En aquest barranquet també hi ha algún exemplar de roure coutinhoi.
Quercus faginea subsp. valentina.
Roure valencià.
Barranc de l'Aigua, 24/01/2015
Fotos: pepe Valverde




diumenge, 14 de desembre del 2014

Travessa de les Agulles de Santa Àgueda (Benicàssim) 14/12/2014

BISCUTELLA CALDUCHII
Llunetes, ulleretes
Agullot 14/12/2014
Fotos: Pepe Valverde


Endemisme iberollevantí, present en algunes comarques de Castelló, València i Terol. De vegades és difícil diferenciar-la de B. carolipauana. Aquest exemplar podria ser una forma intermitja entre les dues espècies.

BISCUTELLA CAROLIPAUANA
Herba de llunetes
Barranc de les Agulles 14/12/2014
Fotos: Pepe Valverde


Un altre endemisme de les nostres terres, present en algunes comarques de Castelló i València. Aquesta espècie és molt propera a B. calduchii, de la qual sembla que s'ha originat per introgresió amb B. stenophylla. Moltes de les plantes que trobarem son individus amb caràcters intermitjos degut als procesos d'hibridació. En aquesta entrada hem ficat les dues que vam vore el dia de l'excursió, determinant-les segons s'acosten més a una espècie o a una altra.