diumenge, 23 d’abril del 2023

Barrancs d'Aín i Almedíxer

 Aquesta excursió ha estat domiada per la presència de les sureres en tot el recorregut, formant en ocasions extensos boscos amb alguns exemplans de considerable embergadura i bellesa.


Altres arbres que cridaven l'atenció eren el espinals blancs, abundants i densament florits. Mes escases van ser les nogueroles (Pistacia terebinthus) que estaven començant a brotar i florir.















Els arbustos que més color donaven en diverses parts del recorregut eren les de la família de les leguminoses, com l'argelaga borda.
També en plena floració estava  ginestó o ginesta blanca (Osyris alba) que malgrat el seu nom comú no te res a veure amb l'anterior, i pertany a una família ben diferent. Alguna d'elles tenia curiosos i assetjant hostes.

De flors en varem veure moltes com correspon al temps que estem, tot i malgrat la sequera. Destaquem l'arenaria (Arenaria montana subsp. intricata) que es diferència de la subespècie montana en la forma de les fulles i amb les glàndules dels pels de les inflorescències.

Però la planta més destacable per la seua condició d'endèmica de la serra d'Espadà és la Centaurea paui, que estava present en diferents parts de la nostra ruta.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada