A l'inici de l'excursió, per la zona del tossal de Moltó vam observar molts peus de Drimia maritima que també apareix en aquest blog amb el sinònim Urginea maritima, amb una foto de les flors a la serra d'Irta. Les fulles es sequen a l'estiu i a la tardor floreix.
La ceba marina és una planta molt tòxica, encara que té components medicinals. Aquest exemplar estava escarbat pels senglars, però no la van tastar. El seu sabor és molt amarg.
Algunes plantes ja estan avançant la primavera, segurament degut a les altes temperatures que hem experimentat darrerament. L'albada (Anthyllis cytisoides), que vam observar per la zona del barranc de l'Arrufada, prompte entapissarà de groc les vessants del desert; de moment aquesta ens oferia una mostra.
Continuant el recorregut observarem restes de conreus, oliveres i garrofers, i la flora típica d'aquesta zona, entre elles el margalló (Chamaerops humilis), que dóna nom al paratge
Ja al final de la ruta, i vora les urbanitzacions aparegueren altres plantes no autòctones, com figues paleres (Opuntia sp.) i piteres (Agave americana).