Entre Alcúdia i Aín, l'estepa blanca era la planta més cridanera, així com algun matapoll que solia utilitzar-se pels agricultors com insecticida natural.
Ja queden pocs bolets, pero la Lepista nuda o Clitocybe nuda, coneguda popularment com pimpinella morada ens va oferir la seua bonica coloració.
Ja al poble d'Aín vam observar grans exemplars de lledoners.
Mes endavant vam començar a veure les sureres, que tan importants han sigut en aquesta serra. Algunes fulles mostraven les gales produïdes per un petit dípter, un mosquitet que pon uns 150 ous cadascú.
A les vores dels camins encara hi havia algunes flors que donaven color al paisatge, però la tardor és més temps de fruits, com els del Cantueso o cap d'ase ( Lavandula stoechas) i l'estepa negra Cistus monspeliensis
El romaní (Salvia rosmarinus) tampoc tenia flors, excepte algunes residuals.
Ja finalitzant la ruta, junt als murs de les abandonades construccions del Jinquer vam veure alguns exemplars d'aquesta petita composta, Phagnalon saxatile, conegut com ullastre de frare.