dissabte, 27 de novembre de 2021

Alcúdia de Veo

Entre Alcúdia i Aín, l'estepa blanca era la planta més cridanera, així com algun matapoll que solia utilitzar-se pels agricultors com insecticida natural.

Ja queden pocs bolets, pero la Lepista nuda o Clitocybe nuda, coneguda popularment com  pimpinella morada ens va oferir la seua bonica coloració.

Ja al poble d'Aín vam observar grans exemplars de lledoners.

A l'eixida de Veo, quan anavem a enfilar el camí del Calvari ens va despedir una mata de malves molt florida (Lavatera cretica).

Mes endavant vam començar a veure les sureres, que tan importants han sigut en aquesta serra. Algunes fulles mostraven les agalles produïdes per un petit dípter, un mosquitet que pon uns 150 ous cadascú.

A les vores dels camins encara  hi havia algunes flors que donaven color al paisatge, però la tardor és més temps de fruits, com els del Cantueso o cap d'ase ( Lavandula stoechas) i l'estepa negra Cistus monspeliensis


El romaní (Salvia rosmarinus) tampoc tenia flors, excepte algunes residuals.

 

Ja finalitzant la ruta, junt als murs de les abandonades construccions del Jinquer vam veure alguns exemplars d'aquesta petita composta, Phagnalon saxatile, conegut com ullastre de frare.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada