La Pobla de Benifassà - Castell de Cabres

 El bosc era de pins (roig i negral) i carrasques, també alguns roures. Els tocs de color eren aportats pels aurons (Acer granatense), alguns d'ells encara mol endarrerits.

Els arbustos més representatius eren les savines, els ginebres i els càdecs. Aquest dos últims els podem diferenciar per el número de bandes en les fulles i el color dels fruits, però també ens va cridar l'atenció el color i densitat de les seues fulles en alguns exemplars. En un punt n'hi havia dos junts: Juniperus oxycedrus (càdec) a l'esquerra i Juniperus communis a la dreta.

Fortanete

 El primer dia la vegetació predominant estava composta per pi roig, savina xaparra i ginebre; Pinus silvestris, Juniperus sabina i Juniperus comunis respectivament.

 

 

 

 

 I en les roques alguna falguera

per terra molt pocs bolets, destacant aquestes dues espècies copròfiles.

El segon dia, en el camí de Villarroya a Fortanete varem tindre més color de tardor, amb xops, salzes i sobre tot els corners, molt abundants i amb un groc quasi lluminòs.

També algún que altre bolet

I a l'arribar de nou al poble, agafada a la paret, aquest exemplar de gossets o conillets, que sembla ser Antirrhinum latifolium, probablement naturalitzada, ja que no és pròpia d'aquestes latituds sinó de llocs més al nord.

 

IX Marxa solidària amb Amnistia Internacional: Santa Magdalena de Polpis-Peníscola

 

 La tardor es deixava veure en l'aspecte dels arbres a l'inici de la marxa, com aquest Ficus carica encara amb totes les fulles.

  Per dalt de la serra la flor més abundant era la petorrera o bruc d'hivern (Erica multiflora), el romer i de tant en tant alguna sabotitja, però l'arbre més singular estava al castell de Polpis, el garrofer pudent (Anagyris foetida), i encara que ja està citat en aquest blog en dues ocasions, ara el vam vore amb les flors encara amb xicotets capolls i amb un exercit d'erugues menjant-se les seues pudentes i tóxiques fulles.