Pels voltants de Teresa

 El color verd ja ha tornat a ocupar el sol de les muntanyes, amb les herbes, arbustos i pins aprofitant les últimes pluges per recuperar el seu terreny.

Les plantes amb flors eren molt abundants. Entre moltes altres vam veure Ballota hirsuta (malrubí negre)

La blenera sinuada (Verbascum sinuatum) estava per tot arreu amb una exhuberant floració, donant al paisatge un bonic to de color groc. 

Diverses espècies de plantatge, Plantago lanceolata

i Plantago maritimus

I un tipus d'agret, Oxalis debilis amb coloracions rosades i blanques

Però sens dubte l'estrella va ser aqueta orquídia que creixia a la vora del riu,

Platanthera algeriensis, molt escasa a les nostres terres i comunment descrita a alçaries superior a la que vam trobar aquestes. Cal destacar que l'espoló és transparent i deixen veure clarament el seu nivell de néctar.

Voltants de la rambla Sellumbres

 Els arbres predominants han estat el pi negral, carrasques, roures i algún auró. D'arbustos, a més de ginebres i savines, hi havia algunes vimeteres dins de la rambla, però ens vam fixar particularment en aquests dos, mostrant-nos ja els seus fruits:

Rhamnus infectoria (R. saxatilis) (espina cervina de fulla petita) 

Amelanchier ovalis (corner)

Entre les plantes més petites cal destacar:

Agyrolobium zanonii herba de la plata),

Tragopogon dubius (inflabous),

Staehelina dubia (L.) (pinzell),

i Anthericum liliago. L'Herba de Sant Bru (Asparagaceae).

10è Bivac a les Mallaes

 Els magnífics arbres de Penyagolosa van estar presents en les dues rutes: pins rojos i negrals, carrasques, roures i rebolls, freixes i sargues entre altres. D'arbustos cal destacar una espècie de lligabosc o mare-selva al barranc de l'Antona, la Lonicera periclymenum subsp. hispanica. Aquesta subespècie està present al sud de la península Ibèrica i al nord del Marroc, sent molt escasa a les comarques valencianes.

Pel terra, entre les flors més menudes va destacar el lli de prat (Linum bienne),  i en les basses el plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica), ambdues prop del mas de Gargan.