diumenge, 12 de juny de 2022

El bosc mediterrani (El Castillo de Villamalefa)

 L'excursió va discòrrer per terreny dominat pels pins, el més abundant el pi marítim, seguit d'algun grup de pinastres i  algun exemplar de pi roig. Les carrasques, algunes de les quals eren ben grans, van ser les altres protagonistes del paisatge. Altres arbres, com algun roure, oms o cirerers, i sobre tot un grup d'aurons donaren diversitat a la marxa.

Els arbustos com ara els rosers o el li blanc també van ser protagonistes, destacant un sanguinyol (flors blanques i fruits negres, ara encara verds) en la senda flanquejada per aurons que ens va portar de tornada al poble.   


Cornus sanguinea
 

 

 

 

 

 

Ja des de l'inici de l'excursió les Gramínies es van fer visibles i ens van acompanyar durant tot el recorregut.



 

 

 

 

 

 

 

 

També al principi vam vore un parell de Pterydophyta: falgueres com Asplenium onopteris (Adiantus nigrum).

Quant a les flors, predominava el groc, un gran exemplar de Andryala integrifolia

 

 

 

 

 

 

 

 

i la dominant Santolina chamaecyparissus


Altres flors van ser les orquídies, de les quals vam veure dues espècies, Cephalanthera rubra i Limodorum abortibum, que ja estan citades en aquest blog.

Com a novetat tenim la Silene mellifera (Caryophyllaceae).



diumenge, 5 de juny de 2022

9è Bivac a les Mallaes

 Aquest cap de setmana hem disfrutat de l'esplèndida condició de la flora de Penyagolosa després de les pluges d'aquesta primavera. Molts arbres, com les carrasques o els saúcs estaven florits, i atres ja mostraven els seus fruits, com els aurons. De singulars vam vore els dos freixes de la Cambreta, que donaven una agradable sombra a una vaca solitària.

Els arbustos també tenien una exuberant floració, destacant les roses, en les seues diferents espècies.

Pel terra abundaven les flors de color blavenc: lli i joncell, o groc, com la Genista hispanica. També vam vore diferents espècies d'orquidies, però no tantes ni tan abundnts com altres vegades. 

 

 

 

 

 

Al voltant del refugi la sàlvia era la flor dominant; la ben coneguda Salvia lavandulifolia, de color rosat i una espècie que no haviem vist mai, l'orpesa (Salvia aethiopis) dins de les antigues construccions del mas.


 

dilluns, 18 d’abril de 2022

Muntanyes de Prades. Pàsqua 2022

 Els arbres predominants en aquestes muntanyes eren els pins rojos (Pinus silvestris), fruit de les replantacions, pero hi havia gran abundància d'altres arbres i arbustos. Cal destacar com a curiositat el roure reboll (Quercus pirenaica), sent l'unic bosquet a tota Catalunya, prop de la població de Prades.

El boix, ara florit, (Buxus sempervirens) estava present en moltes de les rutes. L'estepa de muntanya (Cistus laurifolius) era la menys abundant d'aques gènere, i encara no mostrava cap flor.


A banda d'arbres i arbustos hi havia gran proliferació de les més menudes, destacant l' Anemone hepatica, que va estar present en totes les excursions, i les nadaletes grogues (Narcissus assoanus) amb gran abundància junt a les potentilles i els dents de lleó.

 Altres flors també van adornar el terra per on passavem:

Plantago sempervirens: matafoc Alliaria petiolata, allenc o herba d'all.

Saxifraga granulata
Geum montanum

 




diumenge, 3 d’abril de 2022

Teresa

 La vegetació predominant en aquesta excursió és el pi marítim (Pinus halepensis) i al final de l'excursió algun pi negre i carrasques. Altres arbres com el cirerer de guineu (Prunus mahaleb)  també estaven presents, amb les seues boniques floracions.

La vegetació de ribera de la família Salicaceae, com els xops (Populus nigra) o les vimeteres (Salix sp.) també començava a brotar i florir.
 
Les argelagues donaven un bonic color a les vores dels camins, amb l'abundant Ulex parviflorus i alguns exemplars d'argelaga borda.

diumenge, 13 de febrer de 2022

9ª Flama de la Llengua al tossal dels Tres Reis (Fredes)

 Ja s'albira la primavera inclús als llocs mes freds. Des de l'inici del camí pel GR7, les hepàtiques amb les seues varietats morada i blanca ens alegraven la vista, prompte es van sumar les prímules i alguna potentil·la. Els pins silvestres, les carrasques, boix i càdecs era la vegetació predominant al llarg de tot el camí.





Pi Gros del Pinar Pla.

dissabte, 5 de febrer de 2022

Aín-Pic Espadà-Aín

 Vam iniciar l'excursió pujant cap a la Penya Pastor envoltats de sureres. De flors n'hi havia ben poques, alguna argilaga (Ulex parviflorus), i una única biscutel·la (Biscutella sp.) prop del pic Espadà.


  En el descens vam veure els magnífics pins pinastres que hi ha agrupats en una mena de collet. Alguns pins ja morts i altres, amb poca salut, eren aliment pel bolet d'esca marginat (Fomitopsis pinicola)


 A la cova del Toro, ara tancada i amb confosos cartells indicadors, una catifa de flors de Vinca sp. color blanc ens decorava el lloc elegit per dinar.

 Després d'una curta remuntada, oliveres i alguns ametllers florits ens van acompanyar ja tornant cap al poble.



dissabte, 15 de gener de 2022

Els torrons al Desert de les Palmes

A l'inici de l'excursió, per la zona del tossal de Moltó vam observar molts peus de Drimia maritima que també apareix en aquest blog amb el sinònim Urginea maritima, amb una foto de les flors a la serra d'Irta. Les fulles es sequen a l'estiu i a la tardor floreix.

La ceba marina és una planta molt tòxica, encara que té components medicinals. Aquest exemplar estava escarbat pels senglars, però no la van tastar. El seu sabor és molt amarg.

Algunes plantes ja estan avançant la primavera, segurament degut a les altes temperatures que hem experimentat darrerament. L'albada (Anthyllis cytisoides), que vam observar per la zona del barranc de l'Arrufada, prompte entapissarà de groc les vessants del desert; de moment aquesta ens oferia una mostra.

Continuant el recorregut observarem restes de conreus, oliveres i garrofers, i la flora típica d'aquesta zona, entre elles el margalló (Chamaerops humilis), que dóna nom al paratge

Ja al final de la ruta, i vora les urbanitzacions aparegueren altres plantes no autòctones, com figues paleres (Opuntia sp.) i piteres (Agave americana).