Les carrasques
van ser els primers arbres que vam vore, però els boscos eren predominantment de pi blanc. En les parts més altes de la serra un únic espinal blanc i un també solitari roure i al final de la carena, ja al pic Ñoño, un grup de pinastres. En aquesta última zona també ens van cridar l'atenció algunes mates de Linaria repens.
Les flors eren escases, preò tant en la pujada com al descens de la serra vam observar algunes destacant les labiades, i entre elles l'endemisme valencià Thymus piperella o pebrella, tan apreciada en la cuina d'alguns pobles.
Als voltants dels rius el senill i algun xop eren els que destacaven, i una sobre el riu Cabriol ben abundant: l'espart (Stipa tenacissima).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada