Pics emblemàtics de La Vall d'Uixó

La vegetació predominant era de pins blancs i pinastres

Vam vore poques flors, però al menys aquesta composta donava un poc de color. Reichardia picroides.

Eixida patrimonial a Catí (Castelló Mil·lenari

 Encara que la visita va ser predominantment urbana, a l'inici vam vore algunes plantes, prop de la caseta de pastor al mas de Gatellà. Els curiosos fruits de Xanthium spinosum ens van cridar particularment l'atenció. Coneguda amb diversos noms populars, com ferragossos o enganxamonyos, és una planta alòctona i invasora, originària d'Amèrica del Sud.

El fet de que estava mesclada amb Centaurea calcitrapa podia induïr a l'error de pensar que era la mateixa planta. Aquesta punxosa composta, coneguda com card estrellat entre altres noms populars, és autóctona.

Dia de la Muntanya Neta (Teresa-Begís)

 

Encara que les consequències de l'incendi són encara molt evidents, la flora segueix lluitan per recuperar-se, amb algunes plantes donant ja color al paisatge.

El matapoll mostrant-nos la seua flor i el seus fruits.

Daphne gnidium

O la malvarrosa (Alcea rosea).  Asilvestrada.

Fotos: Manuel Rubio Marco

Volta a l'Aneto (del 2 al 9 de setembre)

 Entre les nombroses espècies d'arbres que hem vist ens han cridat l'atenció els faigs (Fagus silbatica), que ja començaven a dispersar les seues llavors. 

També els abets, alguns dels quals eren de considerable grandària.

Abies alba

Les flors ja no eren molt abundants, però encara en varem veure algunes, entre les que destaquem:

Veronica fruticulosa

Buddleja davidii

Malva moschata

Aconitum anthora

Armeria alpina 

Crepis pigmaea

I aquesta, que ja no tenia flors sino fruits, però que és molt característica i endémica del Pirineu Ramonda myconi

Astúries Oriental (del 13 al 21 de juliol)

 La flora d'Astúries és molt abundant i diversa, tal com van ser les nostres excursions. Ací només citarem algunes espècies, bé perque es repetien en diferents ocasions o perque eren singulars per a nosaltres.

 Entre els arbres, alguns alòctons com els eucaliptus o els pins de Montreal, i autòctons com els roures o castanyers, ens va cridar l'atenció  una espècie d'aurò anomenat fals platan.

Acer pseudoplatanus

En les excursions costeres abundava la Silene uniflora 

En zones interiors i més muntanyoses es repetia aquesta, coneguda com a herba del bàlsam (Sideritis hyssopifolia), amb propietats medicinals, digestives i antidiarreiques.

En les excursions per zones més humides, prop de rius, rierols o aiguamolls vam trobar le següents:

Aconitum vulparia (matallolps groc)

                                                                  Veronica beccabunga (creixen de cavall)

Lychnis flos-cuculi (flor de cucut)

Pels voltants de Teresa

 El color verd ja ha tornat a ocupar el sol de les muntanyes, amb les herbes, arbustos i pins aprofitant les últimes pluges per recuperar el seu terreny.

Les plantes amb flors eren molt abundants. Entre moltes altres vam veure Ballota hirsuta (malrubí negre)

La blenera sinuada (Verbascum sinuatum) estava per tot arreu amb una exhuberant floració, donant al paisatge un bonic to de color groc. 

Diverses espècies de plantatge, Plantago lanceolata

i Plantago maritimus

I un tipus d'agret, Oxalis debilis amb coloracions rosades i blanques

Però sens dubte l'estrella va ser aqueta orquídia que creixia a la vora del riu,

Platanthera algeriensis, molt escasa a les nostres terres i comunment descrita a alçaries superior a la que vam trobar aquestes. Cal destacar que l'espoló és transparent i deixen veure clarament el seu nivell de néctar.

Voltants de la rambla Sellumbres

 Els arbres predominants han estat el pi negral, carrasques, roures i algún auró. D'arbustos, a més de ginebres i savines, hi havia algunes vimeteres dins de la rambla, però ens vam fixar particularment en aquests dos, mostrant-nos ja els seus fruits:

Rhamnus infectoria (R. saxatilis) (espina cervina de fulla petita) 

Amelanchier ovalis (corner)

Entre les plantes més petites cal destacar:

Agyrolobium zanonii herba de la plata),

Tragopogon dubius (inflabous),

Staehelina dubia (L.) (pinzell),

i Anthericum liliago. L'Herba de Sant Bru (Asparagaceae).

10è Bivac a les Mallaes

 Els magnífics arbres de Penyagolosa van estar presents en les dues rutes: pins rojos i negrals, carrasques, roures i rebolls, freixes i sargues entre altres. D'arbustos cal destacar una espècie de lligabosc o mare-selva al barranc de l'Antona, la Lonicera periclymenum subsp. hispanica. Aquesta subespècie està present al sud de la península Ibèrica i al nord del Marroc, sent molt escasa a les comarques valencianes.

Pel terra, entre les flors més menudes va destacar el lli de prat (Linum bienne),  i en les basses el plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica), ambdues prop del mas de Gargan.

Les roques de Benet i el barranc de les Tosques

 Vam observar bonics arbres: pins negrals, carrasques, alguns aurons i un om. També nogueroles (Pistacia therebintus), amb la característica gal·la produïda pel pulgó Baizongia pistaciae.

Moltes de les plantes amb flors les varem vore les dues dies i en diferents llocs , com ara Phlomis lychnitis, de la família Lamiaceae, anomenada comunment blenera o candelera.

Dues del mateix génere, de la familia Leguminosae

Doricnium hirsutum

i Doricnium pentaphyllum

Aquest bonic i diminut clavell (Dianthus brachianthus), atraient diversos insectes 

Centaurees

i crucíferes                    

Brimeura amethistina, de la família dels espàrrecs.

En les zones humides l'orquidia Dactylorhiza elata

i també algún Tetragonolobus maritimus o corona de rei.

Erinus alpinus

Valeriana tripteris

Ornithogalum narbonense.

(Calabruixa)

I en llocs més secs la sempreviva o camamilla borda, de la família de les compostes Helichrysum serotinum