63ª Pujada a Peu a Penyagolosa

 En època hivernal les flors que veiem són poques, algunes compostes com llicsons i calèndules, conillets i romer.

Els arbres sempre ens donen motius per ser observats. En aquesta excursió destacarem sis espècies de coníferes: quatre de pins, xiprers i cedres. El primer dia era el pi blanc el que ens feia ombra. El segon, només eixir, varem poder veure xiprers (Cupressus sempervirens) a vora pista que ja començaven a amollar el seu polen.

Ja a la lloma Bernat  vam trobar pins negrals (Pinus nigra) i pinastres, juntament amb un grupet de cedres (Cedrus libani?). Ja més endavant és el pi roig el que domina.

Pi negral

Cedre 

Els Torrons al Dessert de les Palmes 2023

 L'abundant vegetació del Desert encara estava amb el seu aspecte més hivernal. Els arbres eren pins d'alep a l'inici de la ruta, només amb alguns de pinyoners (Pinus pinea) a l'altura de la mina de l'Algepsar i a la font de la Salut. Els pinastres van aparèixer al final, quan vam entrar en un terreny més àcid.

Llentiscles, càdecs, coscoll i estepes ens van acompanyar al llarg de tot el recorregut; en llocs més humits varem veure algun junc i lligabosc (Smillax aspera)  amb els seus fruits encara molt endarrerits.

4 pics: Batalla, Bellota, Penya Blanca i Cerro Gordo

 Les senderes van discórrer entre sureres i pinastres, amb algun ametller ja florit. Els arbustos de romaní i d'estepes també oferien les seues flors, sent les de l'estepa blanca les primeres del seu gènere. Algunes compostes i capblancs eren les que donaven color arran de terra.

Baixant del pic Batalla o Ben Alí, ens van sorprendre algunes mates d'astràgal Astragalus monspessulanus.