Voltants de Terol

 El primer dia vam recòrrer les terres roges, on les sabines eren l'espècie més destacada.

Centaures, cardellets i algún clavell donaven color a les vores dels camins.

El segon dia varem caminar vora el riu i la vegetació va canviar considerablement. Els xops (Populus nigra), l'évol (Sambucus edulis) o les correjoles (Calistegia sepium) en són un exemple.

Évol, conegut en castellà com sauquillo, per ser del

mateix gènere del saüc.

Campanetes de la Mare de Deu, o corejola blanca, gran o mascle,

 entre els molts noms que té aquesta planta trepadora.

El tercer dia vam anar a buscar la font d'on es va dur l'aigua a la ciutat. Les plantes eren més escases i similars a les del primer dia. Cal destacat l'abundància de Gypsophila struthium, coneguda en castellà com albada, creix en terrenis calcàris, incloent el guix (gypsum en llatí, d'on prové el nom d'aquest gènere).

El bosc mediterrani (El Castillo de Villamalefa)

 L'excursió va discòrrer per terreny dominat pels pins, el més abundant el pi marítim, seguit d'algun grup de pinastres i  algun exemplar de pi roig. Les carrasques, algunes de les quals eren ben grans, van ser les altres protagonistes del paisatge. Altres arbres, com algun roure, oms o cirerers, i sobre tot un grup d'aurons donaren diversitat a la marxa.

Els arbustos com ara els rosers o el li blanc també van ser protagonistes, destacant un sanguinyol (flors blanques i fruits negres, ara encara verds) en la senda flanquejada per aurons que ens va portar de tornada al poble.   

Cornus sanguinea
 

 

 

 

 

 

Ja des de l'inici de l'excursió les Gramínies es van fer visibles i ens van acompanyar durant tot el recorregut.

 

 

 

 

 

 

 

 

També al principi vam vore un parell de Pterydophyta: falgueres com Asplenium onopteris (Adiantus nigrum).

Quant a les flors, predominava el groc, un gran exemplar de Andryala integrifolia

 

 

 

 

 

 

 

 

i la dominant Santolina chamaecyparissus

Altres flors van ser les orquídies, de les quals vam veure dues espècies, Cephalanthera rubra i Limodorum abortibum, que ja estan citades en aquest blog.

Com a novetat tenim la Silene mellifera (Caryophyllaceae).

9è Bivac a les Mallaes

 Aquest cap de setmana hem disfrutat de l'esplèndida condició de la flora de Penyagolosa després de les pluges d'aquesta primavera. Molts arbres, com les carrasques o els saúcs estaven florits, i atres ja mostraven els seus fruits, com els aurons. De singulars vam vore els dos freixes (Fraxinus angustifolia)de la Cambreta, que donaven una agradable ombra a una vaca solitària.

Els arbustos també tenien una exuberant floració, destacant les roses, en les seues diferents espècies.

Pel terra abundaven les flors de color blavenc: lli i joncell, o groc, com la Genista hispanica. També vam vore diferents espècies d'orquidies, però no tantes ni tan abundnts com altres vegades. 

 

 

 

 

 

Al voltant del refugi la sàlvia era la flor dominant; la ben coneguda Salvia lavandulifolia, de color rosat i una espècie que no haviem vist mai, l'orpesa (Salvia aethiopis) dins de les antigues construccions del mas.