Voltants de Terol

 El primer dia vam recòrrer les terres roges, on les sabines eren l'espècie més destacada.

Centaures, cardellets i algún clavell donaven color a les vores dels camins.

El segon dia varem caminar vora el riu i la vegetació va canviar considerablement. Els xops (Populus nigra), l'évol (Sambucus edulis) o les correjoles (Calistegia sepium) en són un exemple.

Évol, conegut en castellà com sauquillo, per ser del

mateix gènere del saüc.

Campanetes de la Mare de Deu, o corejola blanca, gran o mascle,

 entre els molts noms que té aquesta planta trepadora.

El tercer dia vam anar a buscar la font d'on es va dur l'aigua a la ciutat. Les plantes eren més escases i similars a les del primer dia. Cal destacat l'abundància de Gypsophila struthium, coneguda en castellà com albada, creix en terrenis calcàris, incloent el guix (gypsum en llatí, d'on prové el nom d'aquest gènere).