Entre les múltiples flors observades (linàries, epilobi, prunel·la, orquídies...),
hi ha dues d'especial interés: una didalera i una genciana. Digitalis thapsi és una didalera endèmica de l'oest de la Península Ibèrica.
Les didaleres són altament tòxiques (mortals), però amb dosis adequades s'han utilitzat contra enfermetats cardiaques. 
L'altra és la Gentiana lutea var. aurantiaca. Aquesta flor és groga, com el seu nom indica -lutea-, però a l'extrem occidental de la Cordillera Cantàbrica es donen plantes anb la corol·la taronja. Les arrels tenen propietats medicinals i en l'Edat Mija era usada com antídot contra alguns verins.
Quant als arbres es van poder veure grans teixos i castanyers,
i un altre més petit, la moixera de guilla (Sorbus aucuparia) o serval de los cazadores en castellà. Ací podem observar els fruits i les fulles, que a la tardor li donaran un dels seus colors més bonics. Els fruits són pometes (amb aspecte de baia), són un poc tóxics en cru, rics en vitamina C i amb diverses propietats medicinals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada