diumenge, 11 de juny del 2023

Voltants de la rambla Sellumbres

 Els arbres predominants han estat el pi negral, carrasques, roures i algún auró. D'arbustos, a més de ginebres i savines, hi havia algunes vimeteres dins de la rambla, però ens vam fixar particularment en aquests dos, mostrant-nos ja els seus fruits:








Rhamnus infectoria (R. saxatilis) (espina cervina de fulla petita) 







Amelanchier ovalis (corner)


Entre les plantes més petites cal destacar:
Agyrolobium zanonii herba de la plata),
Tragopogon dubius (inflabous),























i Anthericum liliago. L'Herba de Sant Bru (Asparagaceae).

diumenge, 4 de juny del 2023

10è Bivac a les Mallaes

 Els magnífics arbres de Penyagolosa van estar presents en les dues rutes: pins rojos i negrals, carrasques, roures i rebolls, freixes i sargues entre altres. D'arbustos cal destacar una espècie de lligabosc o mare-selva al barranc de l'Antona, la Lonicera periclymenum subsp. hispanica. Aquesta subespècie està present al sud de la península Ibèrica i al nord del Marroc, sent molt escasa a les comarques valencianes.



Pel terra, entre les flors més menudes va destacar el lli de prat (Linum bienne),  i en les basses el plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica), ambdues prop del mas de Gargan.




diumenge, 21 de maig del 2023

Les roques de Benet i el barranc de les Tosques

 Vam observar bonics arbres: pins negrals, carrasques, alguns aurons i un om. També nogueroles (Pistacia therebintus), amb la característica gal·la produïda pel pulgó Baizongia pistaciae.


Moltes de les plantes amb flors les varem vore les dues dies i en diferents llocs , com ara Phlomis lychnitis, de la família Lamiaceae, anomenada comunment blenera o candelera.


Dues del mateix génere, de la familia Leguminosae




Doricnium hirsutum














i Doricnium pentaphyllum














Aquest bonic i diminut clavell (Dianthus brachianthus), atraient diversos insectes 


Centaurees

i crucíferes                    


Brimeura amethistina, de la família dels espàrrecs.

En les zones humides l'orquidia Dactylorhiza elata















i també algún Tetragonolobus maritimus o corona de rei.

Erinus alpinus
Valeriana tripteris

Ornithogalum narbonense.
(Calabruixa)



I en llocs més secs la sempreviva o camamilla borda, de la família de les compostes Helichrysum serotinum


dissabte, 13 de maig del 2023

Castell de Cabres_Pena-Roja de Tastavins

 L'arbre predominant durant tota la ruta va ser el pi negral, amb alguns roures, carrasques, cerveres, espinalb (o arç blancs) i, al final de la ruta aurons i un parell de grèvols.

En els aurons (Acer opalus) varem poder observar els seus fruits encara verds (sàmares), amb la característica ala que afavorirà la seua dispersió.
Grèvol (Illex aquifolius). És una espècie dioica, amb peus masculins i femenins. Les flors tenen els dos òrgans però un d'ells és poc desenvolupat i estèril. Aquest exemplar pareix ser mascle.
Els càcecs eren abundants i en vam poder vore un de considerables proporcions.














Entre les plantes més petites destaquem els gamons, que eren presents al llarg de gairebé tot el camí. (Asphodelus cerasiferus).
Les flors ja començaven a marcir-se i donar pas als seus característics fruits
En un parell de vegades també vam vore una silene de pètals verds (Silene viridiflora)

I un únic exemplar de Stachys recta, l'herba de la feridura, amb propietats cicatrizants.











dimecres, 10 de maig del 2023

Serra de Gúdar

Els arbres més destacats eren els pins, de diverses espècies segons les zones (roig, negral i pinastre), amb interesants bosquets de roures i de savines (Juniperus thurifera).

En la foto podem veure les gal·les en forma de carxofeta produïdes per la mosca Etsuhoa thuriferae.

Altres arbres abundants i profusament florits eren els corners, que tapissaven algunes  de les muntanyes.


Entre els arbustos el que més atenció ens va cridar van ser els coralets, que ja haviem observat en abundància en una atra excursió per la zona dos anys abans, encara que sense flors perquè era a la tardor.

Berberis vulgaris subsp. seroi (endemisme del Sistema Ibèric).

En les zones humides observarem boniques umbeliferes i ranúnculs.


I una gran vimetera, provablement Salix alba.

 Prop dels masos, en la majoria abandonats s'observaba la proliferació de plantes nitròfiles, entre elles el marubí (Marrubium vulgare).



diumenge, 23 d’abril del 2023

Barrancs d'Aín i Almedíxer

 Aquesta excursió ha estat domiada per la presència de les sureres en tot el recorregut, formant en ocasions extensos boscos amb alguns exemplans de considerable embergadura i bellesa.


Altres arbres que cridaven l'atenció eren el espinals blancs, abundants i densament florits. Mes escases van ser les nogueroles (Pistacia terebinthus) que estaven començant a brotar i florir.















Els arbustos que més color donaven en diverses parts del recorregut eren les de la família de les leguminoses, com l'argelaga borda.
També en plena floració estava  ginestó o ginesta blanca (Osyris alba) que malgrat el seu nom comú no te res a veure amb l'anterior, i pertany a una família ben diferent. Alguna d'elles tenia curiosos i assetjant hostes.

De flors en varem veure moltes com correspon al temps que estem, tot i malgrat la sequera. Destaquem l'arenaria (Arenaria montana subsp. intricata) que es diferència de la subespècie montana en la forma de les fulles i amb les glàndules dels pels de les inflorescències.

Però la planta més destacable per la seua condició d'endèmica de la serra d'Espadà és la Centaurea paui, que estava present en diferents parts de la nostra ruta.