Vam iniciar l'excursió pujant cap a la Penya Pastor envoltats de sureres. De flors n'hi havia ben poques, alguna argilaga (Ulex parviflorus), i una única biscutel·la (Biscutella sp.) prop del pic Espadà.
En el descens vam veure els magnífics pins pinastres que hi ha agrupats en una mena de collet. Alguns pins ja morts i altres, amb poca salut, eren aliment pel bolet d'esca marginat (Fomitopsis pinicola)
A la cova del Toro, ara tancada i amb confosos cartells indicadors, una catifa de flors de Vinca sp. color blanc ens decorava el lloc elegit per dinar.
Després d'una curta remuntada, oliveres i alguns ametllers florits ens van acompanyar ja tornant cap al poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada