El pi negral, amb la seua característica copa cònica poblava les muntanyes que ens envoltaven, formant de vegades boscos mixtos amb carrasques. I als barrancs la vímetera roja (Salix purpurea), encara sense fulles.
Pel terra encara no hi havia apenes flors, però de nou ens va sobtar l'abundància de molsa, amb diferents espècies d'aquestes plantes no vasculars, que encara no hem entrat a estudiar en aquest blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada