Muntanyes de Prades. Pàsqua 2022

 Els arbres predominants en aquestes muntanyes eren els pins rojos (Pinus silvestris), fruit de les replantacions, però hi havia gran abundància d'altres arbres i arbustos. Cal destacar com a curiositat el roure reboll (Quercus pirenaica), sent l'únic bosquet a tota Catalunya, prop de la població de Prades.

El boix, ara florit, (Buxus sempervirens) estava present en moltes de les rutes. L'estepa de muntanya (Cistus laurifolius) era la menys abundant d'aquest gènere, i encara no mostrava cap flor.

A banda d'arbres i arbustos hi havia gran proliferació de les més menudes, destacant l' Anemone hepatica, que va estar present en totes les excursions, i les nadaletes grogues (Narcissus assoanus) amb gran abundància junt a les potentilles i els dents de lleó.

 Altres flors també van adornar el terra per on passavem:

Plantago sempervirens: matafoc Alliaria petiolata, allenc o herba d'all.

Saxifraga granulata

Geum montanum

 

Teresa

 La vegetació predominant en aquesta excursió és el pi marítim (Pinus halepensis) i al final de l'excursió algun pi negre i carrasques. Altres arbres com el cirerer de guineu (Prunus mahaleb)  també estaven presents, amb les seues boniques floracions.

La vegetació de ribera de la família Salicaceae, com els xops (Populus nigra) o les vimeteres (Salix sp.) també començava a brotar i florir.

 

Les argelagues donaven un bonic color a les vores dels camins, amb l'abundant Ulex parviflorus i alguns exemplars d'argelaga borda.

9ª Flama de la Llengua al tossal dels Tres Reis (Fredes)

 Ja s'albira la primavera inclús als llocs mes freds. Des de l'inici del camí pel GR7, les hepàtiques amb les seues varietats morada i blanca ens alegraven la vista, prompte es van sumar les prímules i alguna potentil·la. Els pins silvestres, les carrasques, boix i càdecs era la vegetació predominant al llarg de tot el camí.

Pi Gros del Pinar Pla.

Aín-Pic Espadà-Aín

 Vam iniciar l'excursió pujant cap a la Penya Pastor envoltats de sureres. De flors n'hi havia ben poques, alguna argilaga (Ulex parviflorus), i una única biscutel·la (Biscutella sp.) prop del pic Espadà.

  En el descens vam veure els magnífics pins pinastres que hi ha agrupats en una mena de collet. Alguns pins ja morts i altres, amb poca salut, eren aliment pel bolet d'esca marginat (Fomitopsis pinicola)

 A la cova del Toro, ara tancada i amb confosos cartells indicadors, una catifa de flors de Vinca sp. color blanc ens decorava el lloc elegit per dinar.

 Després d'una curta remuntada, oliveres i alguns ametllers florits ens van acompanyar ja tornant cap al poble.

Els torrons al Desert de les Palmes

A l'inici de l'excursió, per la zona del tossal de Moltó vam observar molts peus de Drimia maritima que també apareix en aquest blog amb el sinònim Urginea maritima, amb una foto de les flors a la serra d'Irta. Les fulles es sequen a l'estiu i a la tardor floreix.

La ceba marina és una planta molt tòxica, encara que té components medicinals. Aquest exemplar estava escarbat pels senglars, però no la van tastar. El seu sabor és molt amarg.

Algunes plantes ja estan avançant la primavera, segurament degut a les altes temperatures que hem experimentat darrerament. L'albada (Anthyllis cytisoides), que vam observar per la zona del barranc de l'Arrufada, prompte entapissarà de groc les vessants del desert; de moment aquesta ens oferia una mostra.

Continuant el recorregut observarem restes de conreus, oliveres i garrofers, i la flora típica d'aquesta zona, entre elles el margalló (Chamaerops humilis), que dóna nom al paratge

Ja al final de la ruta, i vora les urbanitzacions aparegueren altres plantes no autòctones, com figues paleres (Opuntia sp.) i piteres (Agave americana).

Benassal

 Eixint del poble ens vam trobar amb els avellaners, un conreu molt afamat a Benassal. Els fruits i les fulles ja perduts encara es poden veure pel terra.

Els roures i les carrasques són els arbres que vam veure al llarg de bona part del recorregut, especialment al Rivet, on hi ha exemplars ben grans. Les carrasques conserven les seues fulles verdes durant l'hivern, però els roures les deixen marcir i ací ja les jan perdut quasi totes.

Al punt més alt del nostre recorregut, a l'ermita de Sant Cristòfol, alguns arbustos de Cotoneaster coriaceus donaven un to nadalenc amb els seus colors.

Agulles de Santa Àgueda

 Poques flors queden ja en les nostres muntanyes, però els arbres i arbusts ens mostren els seus fruits que també són molt interessants.

Al pla del Salandó vam veure restes dels conreus, oliveres, garroferes i magraners. Però l'arbre que va predominar en tot el recorregut va ser el pinastre o pi rodeno (Pinus pinaster), a més d'alguna carrasca i sureres.

 

Un arbust prou abundant a la zona és l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia). Els seus fruits es fan negres quan estan més madurs.