La Serra d'en Galceran - Rosildos (dinar de Nadal)

 Els arbres més singulars eren les carrasques (Quercus ilex subsp. rotundifolia) i el roure valencià.

Les flors del bruc d'ivern, en quant als arbusts, i pel terra els cap blancs i la calèndula donaven tocs de color. 

Tambè els abundants fruits de les savines eren atractius.

Els fruits de l'esparraguera (Asparagus acutifolius) ja estaven molt passats però encara n'hi avia un de verd.

Ja prop de Rosildos el blet de paret (Chenopodium murale) també havia perdut la flor i ens mostrava els seus fruits.

Travessa de les Agulles de Santa Àgueda

 La vegetació a la zona de les Agulles és molt abundant i variada. Arborços, llentiscles i lligabosc es el que més ens va cridar l'atenció al pujar. També un bonic bosquet de sureres i un altre de carrasques als dos extrems de la carena, puntejats per pinastres. De flors n'hi ha poques en aquests dates però un solitari llicsó (Sonchus tenerrimus) donava color al cim de l'Agullot.

Ja baixant, i a mig camí de l'empinada senda que vam triar, uns preciosos exemplars de margallons (Chamaerops humilis) ens mostraven els seus fruits, coneguts com dàtils de gos, ja un poc passats.

La Pobla de Benifassà - Castell de Cabres

 El bosc era de pins (roig i negral) i carrasques, també alguns roures. Els tocs de color eren aportats pels aurons, alguns d'ells encara mol endarrerits.

Els arbustos més representatius eren les savines, els ginebres i els càdecs. Aquest dos últims els podem diferenciar per el número de bandes en les fulles i el color dels fruits, però també ens va cridar l'atenció el color i densitat de les seues fulles en alguns exemplars. En un punt n'hi havia dos junts: Juniperus oxycedrus (càdec) a l'esquerra i Juniperus communis a la dreta.

Fortanete

 El primer dia la vegetació predominant estava composta per pi roig, savina xaparra i ginebre; Pinus silvestris, Juniperus sabina i Juniperus comunis respectivament.

 

 

 

 

 I en les roques alguna falguera

per terra molt pocs bolets, destacant aquestes dues espècies copròfiles.

El segon dia, en el camí de Villarroya a Fortanete varem tindre més color de tardor, amb xops, salzes i sobre tot els corners, molt abundants i amb un groc quasi lluminòs.

També algún que altre bolet

I a l'arribar de nou al poble, agafada a la paret, aquest exemplar de gossets o conillets, que sembla ser Antirrhinum latifolium, probablement naturalitzada, ja que no és pròpia d'aquestes latituds sinó de llocs més al nord.

 

IX Marxa solidària amb Amnistia Internacional: Santa Magdalena de Polpis-Peníscola

 

 La tardor es deixava veure en l'aspecte dels arbres a l'inici de la marxa, com aquest Ficus carica encara amb totes les fulles.

  Per dalt de la serra la flor més abundant era la petorrera o bruc d'hivern (Erica multiflora), el romer i de tant en tant alguna sabotitja, però l'arbre més singular estava al castell de Polpis, el garrofer pudent (Anagyris foetida), i encara que ja està citat en aquest blog en dues ocasions, ara el vam vore amb les flors encara amb xicotets capolls i amb un exercit d'erugues menjant-se les seues pudentes i tóxiques fulles.

 

GR8 tram 8: Aiguaviva, Pena-Roja, Fondespatla

 A més dels arbres que j començaven a lluir els seus colors tardorencs, algunes gramínies també ens van cridar l'atenció, concretament un grup de Bromus erectus amb les seues flors penjant.

 

 

 Més endavant, i en un lloc que conservava aigua, una mata de Mentha aquatica ens va obsequiar amb les seues flors.

La tardor és temps de fruits i llavors, entre ells els del romaní bord o esteperola (Cistus clusii)

Sierra Martés-Hoces del Cabriel-Requena

 Les carrasques

van ser els primers arbres que vam vore, però els boscos eren predominantment de pi blanc. En les parts més altes de la serra un únic espinal blanc i un també solitari roure i al final de la carena, ja al pic Ñoño, un grup de pinastres. En aquesta última zona també ens van cridar l'atenció algunes mates de Linaria repens.

 

 

 

 

 

 

 

 Les flors eren escases, preò tant en la pujada com al descens de la serra vam observar algunes destacant les labiades, i entre elles l'endemisme valencià Thymus piperella o pebrella, tan apreciada en la cuina d'alguns pobles.

Als voltants dels rius el senill i algun xop eren els que destacaven, i una sobre el  riu Cabriol ben abundant: l'espart (Stipa tenacissima).

A la ciutat de Requena un exemplar de Broussonetia papyrifera, coneguda com a morera de paper, mora turca o xinesa, adornava una plaça.