Barrancs d'Aín i Almedíxer

 Aquesta excursió ha estat domiada per la presència de les sureres en tot el recorregut, formant en ocasions extensos boscos amb alguns exemplans de considerable embergadura i bellesa.

Altres arbres que cridaven l'atenció eren el espinals blancs, abundants i densament florits. Mes escases van ser les nogueroles (Pistacia terebinthus) que estaven començant a brotar i florir.

Els arbustos que més color donaven en diverses parts del recorregut eren les de la família de les leguminoses, com l'argelaga borda.

També en plena floració estava  ginestó o ginesta blanca (Osyris alba) que malgrat el seu nom comú no te res a veure amb l'anterior, i pertany a una família ben diferent. Alguna d'elles tenia curiosos i assetjant hostes.

De flors en varem veure moltes com correspon al temps que estem, tot i malgrat la sequera. Destaquem l'arenaria (Arenaria montana subsp. intricata) que es diferència de la subespècie montana en la forma de les fulles i amb les glàndules dels pels de les inflorescències.

Però la planta més destacable per la seua condició d'endèmica de la serra d'Espadà és la Centaurea paui, que estava present en diferents parts de la nostra ruta.

PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

L'arbre predominant en tots els recoreguts va ser l'alzina (Quercus illex subsp. illex), amb alguns roures martinencs (Quercus pubescens), la fulla del qual recorda al reboll.

                                                                   roure

alzina

El marfull era l'arbust més abundant en la serra de l'Obac, i en la de Sant Llorenç vam poder veure boix, aladern i  el fals aladern o gatoll (Phillyrea latifolia)

Rhamnus alaternus

. També ens va cridar l'atenció l'abundància de Bupleurum fruticosum, que encara no havia florit però conservaba restes de les inflorescències de l'any passat.

De les plantes més menudes  els narcisos grocs (Narcissus assoanus) eren abundantíssims per tot arreu i les nadaletes menudes (Narcissus dubius) molt escases i sempre en els punts més elevats.

Altres flors, també escases eren els geranis i una molt petita de la família Caryophylllaceae.

La molsa també compartia de vegades espais amb els líquens, donant boniques coloracions a rans de terra.

Recorreguts pels voltants de Toràs

Les masses de pinar, majoritàriament pi blanc i algún pinastre, estaven gairebé totes cremades però alguns arbustos ja donaven mostres de recuperació, com ara el coscoll (Quercus coccifera) o el matapoll (Daphne gnidium)

A més la primavera, malgrat la sequera, ja donava mostres d'estar en plena efervescència mostrant-nos multitud de flors que adornaven els camps i les voreres dels camins. Entre altres les primeres roselles (Papaver rhoeas) i el bàbol (Lepidum draba).

GR9 Tram 9:Fondespatla-Beseit i Roques de Masmut

 El pi negral, amb la seua característica copa cònica poblava les muntanyes que ens envoltaven, formant de vegades boscos mixtos amb carrasques. I als barrancs la vímetera roja (Salix purpurea), encara sense fulles.

Pel terra encara no hi havia apenes flors, però de nou ens va sobtar l'abundància de molsa, amb diferents espècies d'aquestes plantes no vasculars, que encara no hem entrat a estudiar en aquest blog. 

Flama de la llengua Catalana al tossal dels Tres Reis

Els arbres dominants en aquesta excursió, a més d'alguna carrasca, van ser de nou els pins negrals (Pinus nigra subsp.salzmannii) i els pins rojos.L'arbust més cridaner era el boix, que encara lluia els seus colors hivernals.

Pel terra ja hi havia alguna flor habitual en aquesta excursió, com bellarines i potentilles; però vam trobar a faltar les anémones hepàtiques que potser encara estaven sota la neu. Les molses eren abundants en els espais més humits, començant alguna a desenvolupar els órgans reproductius, on es produiran les espores.

63ª Pujada a Peu a Penyagolosa

 En època hivernal les flors que veiem són poques, algunes compostes com llicsons i calèndules, conillets i romer.

Els arbres sempre ens donen motius per ser observats. En aquesta excursió destacarem sis espècies de coníferes: quatre de pins, xiprers i cedres. El primer dia era el pi blanc el que ens feia ombra. El segon, només eixir, varem poder veure xiprers (Cupressus sempervirens) a vora pista que ja començaven a amollar el seu polen.

Ja a la lloma Bernat  vam trobar pins negrals (Pinus nigra) i pinastres, juntament amb un grupet de cedres (Cedrus atlantica). Ja més endavant és el pi roig el que domina.

Pi negral

Cedre 

Els Torrons al Dessert de les Palmes 2023

 L'abundant vegetació del Desert encara estava amb el seu aspecte més hivernal. Els arbres eren pins d'alep a l'inici de la ruta, només amb alguns de pinyoners (Pinus pinea) a l'altura de la mina de l'Algepsar i a la font de la Salut. Els pinastres van aparèixer al final, quan vam entrar en un terreny més àcid.

Llentiscles, càdecs, coscoll i estepes ens van acompanyar al llarg de tot el recorregut; en llocs més humits varem veure algun junc i aríjol (Smillax aspera)  amb els seus fruits encara molt endarrerits.