El primer dia vam recòrrer les terres roges, on les sabines eren l'espècie més destacada.
Aquest blog està dirigit a fer una aproximació a la botànica, centrant-nos en algunes de les espècies que apareixen en el recorregut de les excursions del Centre Excursionista de Castelló.
diumenge, 26 de juny del 2022
Voltants de Terol
diumenge, 12 de juny del 2022
El bosc mediterrani (El Castillo de Villamalefa)
L'excursió va discòrrer per terreny dominat pels pins, el més abundant el pi marítim, seguit d'algun grup de pinastres i algun exemplar de pi roig. Les carrasques, algunes de les quals eren ben grans, van ser les altres protagonistes del paisatge. Altres arbres, com algun roure, oms o cirerers, i sobre tot un grup d'aurons donaren diversitat a la marxa.
Els arbustos com ara els rosers o el li blanc també van ser protagonistes, destacant un sanguinyol (flors blanques i fruits negres, ara encara verds) en la senda flanquejada per aurons que ens va portar de tornada al poble.
Cornus sanguinea
Ja des de l'inici de l'excursió les Gramínies es van fer visibles i ens van acompanyar durant tot el recorregut.
També al principi vam vore un parell de Pterydophyta: falgueres com Asplenium onopteris (Adiantus nigrum).
i la dominant Santolina chamaecyparissus
Altres flors van ser les orquídies, de les quals vam veure dues espècies, Cephalanthera rubra i Limodorum abortibum, que ja estan citades en aquest blog.
Com a novetat tenim la Silene mellifera (Caryophyllaceae).
diumenge, 5 de juny del 2022
9è Bivac a les Mallaes
Aquest cap de setmana hem disfrutat de l'esplèndida condició de la flora de Penyagolosa després de les pluges d'aquesta primavera. Molts arbres, com les carrasques o els saúcs estaven florits, i atres ja mostraven els seus fruits, com els aurons. De singulars vam vore els dos freixes (Fraxinus angustifolia)de la Cambreta, que donaven una agradable ombra a una vaca solitària.
Els arbustos també tenien una exuberant floració, destacant les roses, en les seues diferents espècies.
Pel terra abundaven les flors de color blavenc: lli i joncell, o groc, com la Genista hispanica. També vam vore diferents espècies d'orquidies, però no tantes ni tan abundnts com altres vegades.
Al voltant del refugi la sàlvia era la flor dominant; la ben coneguda Salvia lavandulifolia, de color rosat i una espècie que no haviem vist mai, l'orpesa (Salvia aethiopis) dins de les antigues construccions del mas.
dilluns, 18 d’abril del 2022
Muntanyes de Prades. Pàsqua 2022
Els arbres predominants en aquestes muntanyes eren els pins rojos (Pinus silvestris), fruit de les replantacions, però hi havia gran abundància d'altres arbres i arbustos. Cal destacar com a curiositat el roure reboll (Quercus pirenaica), sent l'únic bosquet a tota Catalunya, prop de la població de Prades.
El boix, ara florit, (Buxus sempervirens) estava present en moltes de les rutes. L'estepa de muntanya (Cistus laurifolius) era la menys abundant d'aquest gènere, i encara no mostrava cap flor.
A banda d'arbres i arbustos hi havia gran proliferació de les més menudes, destacant l' Anemone hepatica, que va estar present en totes les excursions, i les nadaletes grogues (Narcissus assoanus) amb gran abundància junt a les potentilles i els dents de lleó.
Altres flors també van adornar el terra per on passavem:
Plantago sempervirens: matafoc
Alliaria petiolata, allenc o herba d'all.
Geum montanum
diumenge, 3 d’abril del 2022
Teresa
La vegetació predominant en aquesta excursió és el pi marítim (Pinus halepensis) i al final de l'excursió algun pi negre i carrasques. Altres arbres com el cirerer de guineu (Prunus mahaleb) també estaven presents, amb les seues boniques floracions.
diumenge, 13 de febrer del 2022
9ª Flama de la Llengua al tossal dels Tres Reis (Fredes)
Ja s'albira la primavera inclús als llocs mes freds. Des de l'inici del camí pel GR7, les hepàtiques amb les seues varietats morada i blanca ens alegraven la vista, prompte es van sumar les prímules i alguna potentil·la. Els pins silvestres, les carrasques, boix i càdecs era la vegetació predominant al llarg de tot el camí.
Pi Gros del Pinar Pla.
dissabte, 5 de febrer del 2022
Aín-Pic Espadà-Aín
Vam iniciar l'excursió pujant cap a la Penya Pastor envoltats de sureres. De flors n'hi havia ben poques, alguna argilaga (Ulex parviflorus), i una única biscutel·la (Biscutella sp.) prop del pic Espadà.
En el descens vam veure els magnífics pins pinastres que hi ha agrupats en una mena de collet. Alguns pins ja morts i altres, amb poca salut, eren aliment pel bolet d'esca marginat (Fomitopsis pinicola)
A la cova del Toro, ara tancada i amb confosos cartells indicadors, una catifa de flors de Vinca sp. color blanc ens decorava el lloc elegit per dinar.
Després d'una curta remuntada, oliveres i alguns ametllers florits ens van acompanyar ja tornant cap al poble.






















