Parc Natural Lago de Sanabria (del 14 al 22 de juliol)

Entre les múltiples flors observades  (linàries, epilobi, prunel·la, orquídies...),

 hi ha dues d'especial interés: una didalera i una genciana. Digitalis thapsi és una didalera endèmica de l'oest de la Península Ibèrica.

 Les didaleres són altament tòxiques (mortals), però amb dosis adequades s'han utilitzat contra enfermetats cardiaques. 

L'altra és la Gentiana lutea var. aurantiaca. Aquesta flor és groga, com el seu nom indica -lutea-, però a l'extrem occidental de la Cordillera Cantàbrica es donen plantes anb la corol·la taronja. Les arrels tenen propietats medicinals i en l'Edat Mija era usada com antídot contra alguns verins.

Quant als arbres es van poder veure grans teixos i castanyers,

i un altre més petit, la moixera de guilla (Sorbus aucuparia)  o serval de los cazadores en castellà. Ací podem observar els fruits i les fulles, que a la tardor li donaran un dels seus colors més bonics. Els fruits són pometes (amb aspecte de baia), són un poc tóxics en cru, rics en vitamina C i amb diverses propietats medicinals.

Text: Pepe Valverde.

Fotos: Manuel Rubio Marco.

 

Voltants de Terol

 El primer dia vam recòrrer les terres roges, on les sabines eren l'espècie més destacada.

Centaures, cardellets i algún clavell donaven color a les vores dels camins.

El segon dia varem caminar vora el riu i la vegetació va canviar considerablement. Els xops (Populus nigra), l'évol (Sambucus edulis) o les correjoles (Calistegia sepium) en són un exemple.

Évol, conegut en castellà com sauquillo, per ser del

mateix gènere del saüc.

Campanetes de la Mare de Deu, o corejola blanca, gran o mascle,

 entre els molts noms que té aquesta planta trepadora.

El tercer dia vam anar a buscar la font d'on es va dur l'aigua a la ciutat. Les plantes eren més escases i similars a les del primer dia. Cal destacat l'abundància de Gypsophila struthium, coneguda en castellà com albada, creix en terrenis calcàris, incloent el guix (gypsum en llatí, d'on prové el nom d'aquest gènere).

El bosc mediterrani (El Castillo de Villamalefa)

 L'excursió va discòrrer per terreny dominat pels pins, el més abundant el pi marítim, seguit d'algun grup de pinastres i  algun exemplar de pi roig. Les carrasques, algunes de les quals eren ben grans, van ser les altres protagonistes del paisatge. Altres arbres, com algun roure, oms o cirerers, i sobre tot un grup d'aurons donaren diversitat a la marxa.

Els arbustos com ara els rosers o el li blanc també van ser protagonistes, destacant un sanguinyol (flors blanques i fruits negres, ara encara verds) en la senda flanquejada per aurons que ens va portar de tornada al poble.   

Cornus sanguinea
 

 

 

 

 

 

Ja des de l'inici de l'excursió les Gramínies es van fer visibles i ens van acompanyar durant tot el recorregut.

 

 

 

 

 

 

 

 

També al principi vam vore un parell de Pterydophyta: falgueres com Asplenium onopteris (Adiantus nigrum).

Quant a les flors, predominava el groc, un gran exemplar de Andryala integrifolia

 

 

 

 

 

 

 

 

i la dominant Santolina chamaecyparissus

Altres flors van ser les orquídies, de les quals vam veure dues espècies, Cephalanthera rubra i Limodorum abortibum, que ja estan citades en aquest blog.

Com a novetat tenim la Silene mellifera (Caryophyllaceae).

9è Bivac a les Mallaes

 Aquest cap de setmana hem disfrutat de l'esplèndida condició de la flora de Penyagolosa després de les pluges d'aquesta primavera. Molts arbres, com les carrasques o els saúcs estaven florits, i atres ja mostraven els seus fruits, com els aurons. De singulars vam vore els dos freixes (Fraxinus angustifolia)de la Cambreta, que donaven una agradable ombra a una vaca solitària.

Els arbustos també tenien una exuberant floració, destacant les roses, en les seues diferents espècies.

Pel terra abundaven les flors de color blavenc: lli i joncell, o groc, com la Genista hispanica. També vam vore diferents espècies d'orquidies, però no tantes ni tan abundnts com altres vegades. 

 

 

 

 

 

Al voltant del refugi la sàlvia era la flor dominant; la ben coneguda Salvia lavandulifolia, de color rosat i una espècie que no haviem vist mai, l'orpesa (Salvia aethiopis) dins de les antigues construccions del mas.

 

Muntanyes de Prades. Pàsqua 2022

 Els arbres predominants en aquestes muntanyes eren els pins rojos (Pinus silvestris), fruit de les replantacions, però hi havia gran abundància d'altres arbres i arbustos. Cal destacar com a curiositat el roure reboll (Quercus pirenaica), sent l'únic bosquet a tota Catalunya, prop de la població de Prades.

El boix, ara florit, (Buxus sempervirens) estava present en moltes de les rutes. L'estepa de muntanya (Cistus laurifolius) era la menys abundant d'aquest gènere, i encara no mostrava cap flor.

A banda d'arbres i arbustos hi havia gran proliferació de les més menudes, destacant l' Anemone hepatica, que va estar present en totes les excursions, i les nadaletes grogues (Narcissus assoanus) amb gran abundància junt a les potentilles i els dents de lleó.

 Altres flors també van adornar el terra per on passavem:

Plantago sempervirens: matafoc Alliaria petiolata, allenc o herba d'all.

Saxifraga granulata

Geum montanum

 

Teresa

 La vegetació predominant en aquesta excursió és el pi marítim (Pinus halepensis) i al final de l'excursió algun pi negre i carrasques. Altres arbres com el cirerer de guineu (Prunus mahaleb)  també estaven presents, amb les seues boniques floracions.

La vegetació de ribera de la família Salicaceae, com els xops (Populus nigra) o les vimeteres (Salix sp.) també començava a brotar i florir.

 

Les argelagues donaven un bonic color a les vores dels camins, amb l'abundant Ulex parviflorus i alguns exemplars d'argelaga borda.

9ª Flama de la Llengua al tossal dels Tres Reis (Fredes)

 Ja s'albira la primavera inclús als llocs mes freds. Des de l'inici del camí pel GR7, les hepàtiques amb les seues varietats morada i blanca ens alegraven la vista, prompte es van sumar les prímules i alguna potentil·la. Els pins silvestres, les carrasques, boix i càdecs era la vegetació predominant al llarg de tot el camí.

Pi Gros del Pinar Pla.